De vegades a la societat se li veuen les costures del vestit que s’ha fet. Aquí, un descosit, allà estan a punt de rebentar. Va ar amb les residències i la covid, quan es van estendre la indignació i la vergonya davant l’elevat nombre de morts i la deficient gestió de l’epidèmia i de l’atenció en no pocs geriàtrics. Una ombra que es projecta cada cert temps al conèixer-se problemes en algun centre o que va tornar a planejar en l’apagada.
Ara han causat inquietud les agressions i l’explotació sexual que va patir una nena estant sota la protecció de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència ( DGAIA) de la Generalitat. I preocupen les suposades irregularitats, múltiples i durant anys, que hauria comès l’organisme públic i entitats a les quals té delegada la cura dels menors vulnerables.

Menors no acompanyats dormint al carrer el 2019
És terrible el cas de la nena violada i prostituïda, aprofitant el desemparament, per un ésser inhumà i d’altres que es van afegir a l’abús, encara que si els agafen, diran que era consentit (tenia 12 o 13 anys), que ignoraven que era menor. Només es pot esperar que actuï la justícia, encara que no serà mai prou reparació per a la víctima. Tant de bo pugui recompondre la seva vida. I cal esperar que no hi hagi gaires més casos (la xarxa pederasta hauria explotat més menors), però se n’han conegut de similars els últims anys a Catalunya i altres llocs. Cal extremar l’atenció, alerten experts en la prevenció de violència sexual contra els menors.
La societat tendeix a marginar, a oblidar els seus vulnerables, fins que hi ha una alarma
De sobte se’ns han obert els ulls a una realitat que molts ens permetíem ignorar. “És que per a això es va crear la DGAIA, perquè es cuidi dels menors desemparats”, diu una amiga. Sí, però, i ja està?, amb això n’hi ha prou? La societat tendeix a marginar, a oblidar els seus vulnerables. A més, com a altres àrees públiques, als serveis socials se’ls demana cada dia més, amb recursos professionals i materials limitats, insuficients.
La comissió d’investigació parlamentària i la “refundació” de la DGAIA anunciades s’han de concretar en canvis tan profunds com calgui, per corregir les inercies de mal funcionament i millorar l’atenció dels menors. El sistema s’ha d’ajustar a unes perspectives realistes d’institucionalització i d'acolliment familiar. S’han d’explicar els canvis. I que el que avui és urgència no es dilueixi en el temps i la burocràcia fins que una altra alarma ens torni a espantar.